La vida secreta de les formigues

Hem descobert una cançó que té un ritme molt divertit però una lletra una mica trista i crua que explica una mica el que a vegades ens passa a l'escola o a la feixa amb les formigues o altres insectes petits. I és que a vegades, sense adonar-nos, les trepitjam o destruïm els seus formiguers i després ens sap greu perque no ho feim a posta. Per això, hem parlat de la importància de tenir cura i procurar no repetir-ho així com indica la cancçó: "Si tenim cura de les coses més petites, ajudarem a salvar el nostre planeta".

Petits o grans no ens hem de fer mal, perquè tots venim de les estrelles! A aquesta conclusió arriba la petita Lali després de descobrir el minúscul món de les formigues... I és que no som gaire diferents, tots tenim una VIDA!

Aquí teniu el vídeo i la lletra per si la voleu cantar:

Papa, he matat una formiga

avui al cole

a l’hora del pati jugava a caniques

i a l’última jugada

una formigueta negra

ha creuat pel mig!

m’ha despistat i ho he perdut tot

en un instant.

Ella seguia caminant,

sense saber

que jo la mirava d’aqui cap allà,

d’allà cap aquí.

L’he aixafada amb el dit

i quan l’he mirat

m’ha fet molta pena, una pena terrible,

i penso..

Era una formiga (corria sempre)

I era tan petita (que ni la veies)

però tenia una vida

ningú no ho ha pensat.

Uo, Uoho, Uoho, Uouoooo, hoho x2

I ara, ara no paro de pensar,

en la formigueta

que a casa seva tota la familia

la trobin a faltar:

“Mira ja són les 12, i no ha vingut a sopar”,

truquen la poli de les formigues i

es posen a buscar.

On haurà anat

ningú s'ho explica,

potser havia-anat a passejar

i era bona estudiant, i bona amiga

li agradava ballar,

amb un formigot d'antenes llargues molt sexy.

Era una formiga (corria sempre)

Era tan petita (que ni la veies)

però tenia una vida

ningú no ho ha pensat.

Era una formiga (corria sempre)

I era tan petita, petita, petita

però tenia una vida

ningú no ho ha pensat. Aaa, aaa, aaa, aaah!

Uo, Uoho, Uoho, Uouoooo, ohoh x2

Ara, ara si pogués, pujaria a una màquina del temps i aniria enrera,

fins ahir a l’hora del pati i li diria:hola formigueta, com et dius?

I potser pujaria al meu dit, i em presentaria als seus amics i el seu germà petit!

després de xerrar una estona coneixeria el seu gos-pulgó de nom Perri Perri,

i aniriem a pescar a un bassalt moooolt i molt petit, 

pescariem àcars és clar, que són més petits que les formigues encara.

I a l’hora d’anar a dormir, li faria un llit amb un troçet de cotó fluix

i mirariem la lluna plena junts desde la meva finestra

i li demanaria perdó formigueta, ho sento molt, no et volia fer mal…

Era una formiga (corria sempre)

I era tan petita (que ni la veies)

però tenia una vida

ningú no ho ha pensat.

Uo, Uoho, Uoho, Uouoooo, hoho x2

Ens hem imaginat també com ens deuen veure les formigues cada cop que ens acostam a mirar-les. Ens deuen veure amb una cara gegant.